Guía Técnico-Didáctica per al Treball amd els DVD d’Ecos-Babels

1. Introducció

Els DVD didàctics elaborats per Ecos per a Babels són el fruit d’un treball col•lectiu desenvolupat en el context acadèmic de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat de Granada des de finals de la dècada dels noranta, però intensificat sobretot a partir de l’any 2002. És part d’un projecte de metodologia de la formació d’intèrprets basat en l’ús de gravacions audiovisuals, l’objectiu principal del qual és apropar l’ensenyament i l’aprenentatge de la interpretació a allò que que els professionals fan realment a la cabina. Els intèrprets s’afronten a diari amb oradors de diversos accents (nadius i no nadius), que parlen a velocitats molt diferents (des de 80 a 200 paraules per minut), amb diverses maneres de vocalitzar, d’improvisar o de llegir les seves intervencions i en situacions i contextos comunicatius també molt variats (congressos científics, fòrums temàtics, rodes de premsa, assamblees d’organismes internacionals, conferències de convidats especials, sessions de treball o negociació, i seminaris, segons la classificació del professor d’interpretació de la Universitat de Viena Franz Pöchhacker).

D’aquesta manera, l’objectiu d’aquest mètode d’aprenentatge i de la línia d’investigació pedagògica que l’envolta és habituar als futurs intèrprets a aquesta enorme diversitat del llenguatge oral i de les situacions comunicatives per a evitar, en la mesura del possible, que els professionals hagin de descobrir-la durant l’exercici de la professió, amb el risc que implica haver de buscar contínuament respostes improvisades a situacions de treball inesperades. Amb aquesta finalitat s’ha anat elaborant un conjunt de gravacions en vídeo, unes de la televisió via satèl•lit (canal EbS de la UE), i altres obtingudes amb càmera digital, quan es tractava de gravar conferències locals a Granada o als fòrums socials.

El que ha fet l’associació ECOS, traductores e intérpretes por la Solidaridad, en el marc del seu treball a Babels i per a Babels, és aplicar aquest mètode i recopilar en dos DVD les gravacions del III Fòrum Social Mundial (Porto Alegre, gener de 2003) i del II Fòrum Social Europeu (París, novembre de 2003), a més d’algunes conferències celebrades a Granada de temàtica i amb oradors similars als dels fòrums socials i algunes rodes de premsa del Parlament Europeu seleccionades amb el mateix criteri. Malhauradament, l’oferta d’idiomes és encara limitada i només disposem per ara de discursos gravats en anglès, francès, espanyol i portuguès, encara que d’aquest últim idioma no hi ha transcripcions. Es tracta de que els voluntaris i les voluntàries de Babels puguin disposar d’un material amb què posar a prova les seves habilitats tècniques (en el cas d’aquells que no hagin rebut una formació específica en interpretació) i els seus coneixements temàtics (per a aquelles persones que sí hagin rebut formació en interpretació però no estiguin familiaritzades amb els temes i els enfocaments habituals dels fòrums socials, molt diferents als del “pensament únic” amb què se’ns bombardeja des dels mitjans de comunicació de masses i les institucions educatives).

Sabem que el treball amb les més de 20 hores de gravacions d’aquests dos DVD amb què hem començat aquesta tasca (prometem més en un futur pròxim) i les seves corresponents transcripcions no substitueixen una formació reglada en interpretació ni una llarga trajectòria militant, però sí desitgem que constitueixin un material útil per a iniciar-se en ambdós aspectes. Som conscients de que el perfil del voluntari intèrpret professional i amb un llarg camí de compromís social no abunda tant com per a cobrir totes les necessitats del treball a Babels i de que, al cap i a la fi, tot s’aprèn. Tant a esdevenir una ciutadana crítica i solidària com a interpretar a una cabina de simultània. Si l’ensenyament institucionalitzat no ha cobert suficientment aquestes dues vessants, algú haurà de començar a fer-ho.

2. Guia tècnica

2.1. Formats de gravació i compressió

Les gravacions contingudes en els DVD III FSM i DVD didàctic II s’han gravat en la seva majoria amb càmeres digitals. Posteriorment s’han capturat i comprimit per no ocupar un espai excessiu en disc, però intentant alhora preservar uns nivells mínims de qualitat d’imatge (DivX, 800 kbps) i so (MP3, 56 kbps a 22 khz). Amb aquests formats de compressió (uns 6,2 Mb/minut) poden gravar-se unes 12 hores de vídeo a cada DVD (4,5 Gb), equivalent al què podríem gravar a 7 CD (aproximadament 1 hora i 40 minuts per CD). Per reproduir-los basta un lector de DVD d’ordinador. Si no se’n disposa d’un poden gravar-se els mateixos arxius de vídeo en CD i a partir d’aquests copiar-los al disc dur de l’ordinador. En aquest cas convé assegurar-se de què disposem de suficient espai al disc dur.

2.2. Qualitat d’imatge i so

El so s’ha gravat segons diferents mètodes adaptats a les circumstàncies de cada ocasió. Encara que els “operadors de càmera” no eren tècnics professionals, s’ha intentat que la qualitat de la imatge i, especialment, del so fossin tan altes com fos possible per permetre la formació en condicions similars a les reals. Malgrat tot qui treballi amb els vídeos podran comprovar que l’objectiu no sempre s’ha assolit amb l’èxit desitjat. Abans de tot volem aclarir que sabem que una part de les gravacions no són aptes per a exercicis d’interpretació simultània. No obstant això les hem inclòs per les següents raons:
 a) Perquè els problemes de so o imatge només afectaven a part d’un discurs o col•loqui determinant, cosa que no impedia treballar amb la resta ajudant-se pels fragments deficients amb la transcripció (Word) corresponent.
 b) Perquè encara que els problemes afectessin al conjunt d’un discurs o col•loqui fins al punt de fer-los desaconsellables per a la pràctica de la interpretació, tenien l’interès necessari com a "discursos paral•lels" (aquells que serveixen per a preparar la feina amb altres de semblants) com per a mantenir-los per a un ús estrictament relacionar amb la preparació temàtico-terminològica o amb vistes a la traducció a la vista de les transcripcions corresponents. En el camp “Observacions" de la base de dades que figura al primer DVD (III FSM, v.3.1) i a les transcripcions s’ofereixen altres indicacions sobre les deficiències de so que convé tenir en compte abans de practicar cada discurs.

2.3. Com reproduir els vídeos

El primer DVD conté el programa executable DivX Pro5GainBundle, disponible gratuïtament a Internet. Per poder reproduir els clips de vídeo aquest programa, o versió posterior, ha d’estar instal•lat al vostre disc dur. Un cop instal•lat podeu fer servir, o bé el reproductor habitual del sistema operatiu Windows (Windows Media Player, el mateix que es fa servir per escoltar un CD de música) o bé el propi reproductor de DivX que ha d’aparèixer a l’escriptori del vostre ordinador si he instal•lat el programa. S’identifica com DivX Player 2.0. Alpha. Un cop executat qualsevol d’aquests dos programes (no ho hem provat personalment per Mac, però ens consta que funciona també amb el seu reproductor de vídeo) podem reproduir els clips de la següent manera:
 a) DivX Player 2.0. Alpha: a dalt a l’esquerra hi ha una pestanya. Fent clic sobre ella s’obre un menú que inclou l’opció “Open”. A partir d’aquí es busca el clip a la carpeta a on es trobi.
 b) Windows Media Player (versió Windows XP): a la pestanya “Arxiu” seleccionar “Obrir” i aplicar el mateix procediment que a a)
 c) Des de l’ “explorador d’arxius” (“El meu PC”): buscar el clip a la seva carpeta i polsar el botó dret del ratolí/mouse quan estiguem sobre ell. S’obrirà un menú que inclou, entre d’altres, les opcions “Reproduir” O “Obrir” s’executarà el reproductor multimèdia que tinguem seleccionat com a opció predeterminada. Si escollim “Obrir amb” apareixerà un llistat amb els reproductors multimèdia que tinguem instal•lats a l’ordinador i podrem escollir el que vulguem.

Els reproductors multimèdia compten amb comandaments per reproduir (play), parar (pausa o stop) i un indicador que ens permet avançar o retrocedir el punt de començament de la reproducció, endemés d’un marcador de temps que ens indica el minut i segon del clip en què ens trobem. A més a més permeten apujar o abaixar el volum de reproducció. Les darreres versions de Windows Media Player compten també amb un equalitzador que normalment no caldrà fer servir, però que pot ser útil en cas de deficiències amb l’àudio de la gravació (per exemple, si el volum és massa baix es poden apujar les regletes centrals - cas del discurs d’Ignacio Ramonet al FSM).

Normalment s’ha gravat un clip (arxiu) de vídeo independent per a cada discurs “llarg” (5-30 min.) o secció del col•loqui. Els clips s’identifiquen fàcilment perquè contenen en el seu nom el de l’orador. En el cas de conferències llargues, per facilitar la transcripció i la reproducció, s’han dividit en diferents clips que generalment no superen els 30 minuts cadascun.

Per practicar la interpretació es recomana fer servir auriculars (connectats a la sortida d’altaveus/botzines de l’ordinador o als propis altaveus) i gravar la interpretació amb una gravadora analògica (casset) tradicional o un programa de gravació d’àudio al mateix ordinador, si es disposa d’un. Apart del regulador de volum que incorporen els programes reproductors multimèdia podeu fer servir el dispositiu de control de volum de l’ordinador en cas que sigui necessari (doble clic sobre la icona del megàfon a la barra de tasques inferior de Windows). Aquest dispositiu compra amb un balanç que us permet escoltar només un canal (esquerre o dret) en cas que l’altre introdueixi distorsions (p.ex.: clip d’Arcadi Oliveres al DVD didàctic II).

3. Guia didàctica

3.1. La base de dades Marius

Per classificar els enregistraments de vídeo per ordre de dificultat es va crear la base de dades Marius utilitzant el programa Access de Microsoft Office (sentim mencionar tants productes de Bill Gates, però fins ara no ens ha estat possible escapar del seu gairebé-monopoli). Al DVD FSM 03 hi figura una secció (consulta) d’aquesta base de dades. Per obrir-la heu de fer doble clic a l’arxiu “FSM POA 03” i després a “III-FSM-03”. A aquesta base de dades hi podreu trobar, entre d’altres, la següent informació sobre cada discurs o intervenció: referència de la careta en què es troba, títol o descripció de l’esdeveniment comunicatiu (conferència, seminari, taula rodona, roda de premsa, etc.) al qual pertany, nom de l’orador, condició de l’orador (en qualitat de què actua, per exemple, representant d’una organització social, professor, assistent a una conferència...), idioma (s’utilitzen les abreviatures oficials de la UE: EN per a l’anglès, FR-francès, ES-espanyol, PT-portuguès), fase d’aprenentatge per a la qual es recomana (en cas de la interpretació simultània –is- es distingeixen –is–is inicial, is intermitja, is avançada i is amb text, a més de la traducció a vista), data, durada, nombre de paraules, velocitat (paraules per minut), tema, nivell d’especialització, nivell de dificultat, accent de l’orador, mode d’exposició (espontani o llegit) i observacions. En aquest últim camp es recullen les incidències de so o qualsevol altra que haig de tenir en compte abans d’abordar el treball amb un discurs en qüestió. Des de la base de dades del III FSM de Porto Alegre podeu accedir a les transcripcions literals dels discursos. Per fer-ho, en el camp “Transcripció revisada” heu de fer doble clic a les caselles que continguin la indicació “Microsoft Word” i s’obrirà el document corresponent.

És molt important que escolliu bé l’ordre de dificultat dels exercicis i que seguiu una progressió adequada, especialment si no esteu familiaritzats amb les tècniques de la interpretació i/o les temàtiques dels fòrums socials. La velocitat de l’orador, que figura al principi de la transcripció de cada discurs o intervenció, no és l’únic factor de dificultat, ni és sempre el més important (també influeixen el grau d’especialització, l’accent, el nivell de registre, la complexitat sintàctica, l’entonació més o menys emfàtica, més o menys natural/artificial –textos llegits-, el nostre coneixement del context, el possible ús de l’humor o la ironia, ...), però és bastant orientativa ja que determina la quantitat d’informació que processa l’intèrpret per unitat de temps i, en general, podem seguir el següent criteri:
 90-120 paraules/minut: dificultat baixa.
 120-150 p/m: dificultat mitjana
 més de 150 p/m: dificultat alta A vegades, un discurs massa lent (menys de 90 p/m) pot representar també una major dificultat perquè exigeix a l’intèrpret un major esforç de memòria per a l’ús de les concordances subjecte/verb, per exemple).

3.2. Les transcripcions

Els enregistraments estan organitzats en carpetes que corresponen a la sessió en què cada discurs ha estat pronunciat. Els noms dels clips apareixen precedits d’una xifra que indica l’ordre cronològic de cada intervenció. A més, cada carpeta de vídeos compta amb una “subcarpeta” de textos en què, a més de les transcripcions dels discursos –un arxiu per intervenció autònoma- hi podreu trobar documents complementaris que us ajudaran a contextualitzar els discursos i iniciar una preparació temàtica/terminològica prèvia al treball amb els discursos, especialment útil si no domineu el tema.

Les transcripcions reflecteixen “literalment” el que ha dit el/la orador/a. Els criteris de transcripció que se segueixen són els següents:
 a) Reflectir en el text tot allò que l’intèrpret a la cabina processa, incloent-hi “falsos inicis” (frases o sintagmes que comencen i no acaben) o incoherències lèxiques o gramaticals que l’orador hagi pogut cometre com a conseqüència del caràcter espontani del discurs. En ambdós es reflecteix en cursiva el fragment corresponent, de manera que qui llegeixi la transcripció pugui distingir allò que realment diu l’orador d’allò que volia dir i per evitar que ningú doni per us correcte en un idioma determinat tot allò que trobi als textos.
 b) No reflectir aquells elements del discurs que no aportin informació afegida que l’intèrpret hagi pogut processar. Així, no es reprodueixen les paraules o parts d’una frase repetides per un orador si no s’observa en la repetició una intenció emfàtica, ni les pauses sonores si no es que son prolongades, en el cas de les quals es reflectiran amb tres punts suspensius a continuació (sense espai) de la paraula precedent a la pausa.

Per facilitar el treball amb les transcripcions s’han utilitzat els següents codis de colors:
 Terme especialitzat del/dels camp(s) temàtic(s) principal(s) del discurs, independentment de si plantegen o no dificultats de transferència.
 Terme especialitzat de camps aliens al principal del discurs.
 paraules/expressions d’us poc freqüent que, tot i que no constitueixen termes especialitzats, poden plantejar problemes de transferència a l’idioma d’arribada.
 fragments de l’enregistrament amb so deficient
 noms propis de persones o institucions
 falsos inicis o usos incorrectes de l’idioma
 paraules o fragments la transcripció dels quals és dubtosa: problemes de so, noms propis l’ortografia dels quals no s’ha pogut verificar, etc.

Especialment en el cas dels temes amb els quals no estigueu familiaritzats, és aconsellable fer una ullada a les dificultats lèxiques o fraseològiques assenyalades per aquest mitjà a les transcripcions i resoldre-les abans d’abordar la interpretació.

Les transcripcions compten a més amb notes a peu de pàgina que ajuden a resoldre algunes de les dificultats més recurrents que contenen els textos. Normalment s’inclou només una definició monolingüe del terme, amb exemples d’us, extreta de diccionaris electrònics, enciclopèdies, pàgines web, etc. D’aquesta manera, l’explicació manté la seva utilitat independentment de la vostra llengua d’arribada. A més, una mateixa dificultat lèxica pot tenir diverses solucions vàlides. Us toca a vosaltres descobrir-les.

3.3 Autocorrecció

És convenient realitzar dues escoltes dels enregistraments dels vostres exercicis. A la primera us fixareu, oblidant l’original, en la impressió general que donaríeu a un possible “espectador” de la vostra interpretació (entonació, fluïdesa, veu, seguretat, vocalització). A la segona, tindreu sempre davant la transcripció del discurs original, a ser possible impresa en paper. Per fer-ho, tots els textos compten amb un espaiat d’1,5 per facilitar anotacions. Es recomana anotar a sobre de l’original les desviacions de sentit i els errors d’expressió en la llengua d’arribada. És molt recomanable que aprofiteu també la transcripció per buscar en diccionaris, Internet, etc. Qualsevol paraula o expressió el significat de la qual i/o equivalència us plantegi dificultats o dubtes. D’aquesta manera ampliareu la vostra disponibilitat lèxica ja que a la cabina no us donarà temps de buscar al diccionari el que no sapigueu resoldre.

Pot ajudar a avaluar els vostres exercicis l’ús dels següents codis d’errors per anotar-los al marge de la transcripció:

 a) Errors de sentit (per ordre decreixent de gravetat)
— C.S.: contra sentit: si heu dit el contrari de l’original
— N.S.: “sense sentit”: si heu dit alguna cosa que no té sentit en si mateix (al marge de l’original)
— F.S.: fals sentit: si heu canviat el sentit de l’original (sense dir el contrari)
— OMN: paraula, frase o part de frase omesa i que aportava informació rellevant
— CIFRA: canvi de xifra original
— Gro: ús d’un gènere contrari al de l’original (masculí per femení o viceversa)
— Nº: ús d’un número diferent al de l’original (singular per plural o viceversa)

 b) Errors d’expressió
— FRAS.: error d’expressió que afecta més d’una paraula (frase o part d’una frase; no canviem el sentit, però no utilitzem la fórmula més idiomàtica o apropiada en un context determinat.
— LÉX.: error d’expressió que afecta un terme especialitzat o paraula d’ús (amb el mateix criteri que a “FRAS.”)

Cadascun d’aquests tipus d’errors pot tenir major o menor gravetat en funció de la magnitud de la desviació respecte al sentit i de la seva repercussió en el conjunt del discurs en el seu context. Per distingir la major o menor gravetat podeu recórrer a les MAJÚSCULES/minúscules a l’abreviatura de l’error (ej.: FS/fs), subratllats, etc.

Per animar-vos i que no tot siguin errors podeu anotar un ! al marge per indicar un encert que crida l’atenció en la resolució d’una dificultat de l’original.